FOTOS DE CLASSE

Aprofitant que aquesta setmana era Sant Jordi, hem preparat unes classes diferents i hem aparcat uns dies Mompou .

Els nostres alumnes, que fa uns mesos que han començat a familiaritzar-se en l'estudi i la pràctica d'un instrument, ens han fet un petit concert.

Així, tothom ha pogut veure i escoltar els diferents instruments: com sona la viola, com es col·loca la guitarra, el so de l'oboè o del clarinet, el piano amb acompanyament de bateria, el violí de memòria o el violoncel fent melodies i acompanyaments.

Felicitem tots els alumnes pel treball que estan fent i els animem a treballar molt.

Aquí teniu algunes imatges dels artistes de les dues classes!

EL PIANO DE MOMPOU

Quan Mompou va morir, fa donar el seu piano de cua al Museu de la Música on es conserva i es pot visitar.


La seva vídua, Carme Bravo, que va morir fa sis anys, es va dedicar a difondre la seva obra. Així, tant feia concerts de piano -recordeu, que era pianista i que va conèixer a Mompou  quan ella era molt jove!-.

SANT JORDI

En la diada de roses i llibres, una imatge per desitjar un bon Sant Jordi musical.

FES-TE ENCÍ, FES-TE ENÇÀ

Aquesta és una de les danses que treballarem en aquest projecte.

És una dansa que es canta perquè també té lletra, a diferència de la majoria de danses, que només es ballen.

FES-TE ENCÍ, FES-TE ENÇÀ

Fes-te encí, fes-te ençà,

que em fas nosa, que em fas nosa,

fes-te encí, fes-te ençà,

que em fas nosa per ballar.

Quan el pare no té pa

la canalla, la canalla,

quan el pare no té pa

la canalla fa ballar.

Fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa, que em fas nosa,
fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa per ballar.


Quan el pare no té vi
la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi
la canalla fa seguir.

L'AMIC GABRIEL FAURÉ

Grabiel Fauré fou un pianista i compositor francès que va influir molt en Mompou.

El jove Mompou el va escoltar en un recital a Barcelona, on va interpretar obres pròpies, i Mompou va descobrir un món sonor diferent del que coneixia.

Mompou va trobar una manera de compondre que es diferenciava dels altres músics del moment. 

No va estudiar amb Grabriel Fauré però sí que va ser qui li va despertar les ganes de composar.

FREDERIC MOMPOU

Frederic Mompou va néixer a Barcelona l'any 1893. Estudià piano primer a Barcelona i després a París. Tot i que inicialment era un destacat solista, es dedicà de ple a la composició.

Mompou viu entre Barcelona i París així que esclaten primer la Guerra Civil i després la Segona Guerra Mundial.

Va morir a Barcelona, amb 97 anys, després de ser reconegut com un dels principals compositors catalans del segle XX.

Algunes de les seves obres més importants són les Cançons i Danses, Impressions íntimes o Pessebres.

En les seves obres, la majoria per a piano, hi trobem sempre algun record de les campanes, una imatge sonora que el va impactar de ben petit donat que el seu avi tenia una fàbrica de campanes a tocar de casa seva.

El seu germà Josep fou un pintor destacat i el Museu de Valls en conserva una trentena d'obres.

EL ROSSINYOL

I avui hem començat una nova cançó. Hem escoltat El rossinyol, en la versió que en va fer Frederic Mompou. El disc que escoltem està enregistrat pel mateix compositor, o sigui que és com si tinguéssim a Frederic Mompou a l'aula!

Us deixo la lletra per si la voleu anar cantant:

EL ROSSINYOL

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,

encomana'm a la mare, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè m'ha malmaridada, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

Us deixem una versió per a coral i orquestra que hem trobat d'un enregistrament a Andorra:

https://www.youtube.com/watch?v=XwKvDVQTXas

LA DAMA D'ARAGÓ

Comencem el treball cantant una de les cançons tradicionals catalanes que Mompou va adaptar en el seu recull de Cançons i Danses.

Recull una història d'una dama preciosa, bella com ella sola, que tothom s'inclinava davant la seva bellesa: família, criats, amics...

Segons la història, era filla del rei de França i germana del rei d'Aragó. I com totes les històries que s'expliquen, deu tenir una part de veritat i una part d'inventat!

LA DAMA D'ARAGÓ 
A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als genolls.

Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa germana els hi trenava
els cabells, de dos en dos.


Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li envolta tot el cos.

  Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Aquí teniu una versió de la cançó en versió d'un petit grup de cambra enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa:

https://www.youtube.com/watch?v=qBc3ToL84JU

BENVINGUTS!

Encetem un nou projecte a l'escola de música que en portarà a descobrir el pianista i compositor Frederic Mompou.

El blog ens servirà d'espai de descoberta, comunicació, agenda, biblioteca... de tot el treball i, com sempre, també serà un espai d'opinió per qui vulgui intervenir.

Comencem, doncs, i endinsem-nos en el màgic món sonor d'un dels compositors catalans més importats: Frederic Mompou.