EL REPERTORI

Al concert de dijous que ve podrem escoltar algunes de les cançons tradicionals que Mompou després va versionar. Seran aquestes:

1. El noi de la mare
2. El testament d'Amèlia
3. La dama d'Aragó
4. El mariner
5. Fes-te encí, fes-te ençà.
6. El rossinyol
7. L'hereu Riera

Totes les cançons les interpretarem cantant, però amb algunes també en farem una versió amb instruments de placa a una i a dues veus.

A veure si us agrada!

EL CONCERT

Fa molts dies que anem preparant les diferents cançons tradicionals catalanes per tal d'oferir un concert públic.

Us donem les dades per tal que els pares i els amics que vulguin venir a escoltar-vos es puguin organitzar:

DIJOUS 13 DE JUNY A 2/4 DE 7 DE LA TARDA A LA SALA D'ACTES DE L'EUGENI D'ORS:

 "Les cançons i danses de Frederic Mompou"

Els nens hauran de venir una estona abans per preparar-ho tot.

La durada del concert serà d'uns 30 minuts, aproximadament.

LA TRISTA HISTÒRIA D'AMÈLIA

El testament d'Amèlia és una de les cançons més tristes que cantarem.

La història que ens explica, i que sembla que va passar fa molts i molts anys, parla d'una noia, una princesa, a qui la seva madrastra enverina (us recorda a algun conte?) per poder-se quedar amb el seu marit.

L'Amèlia va dient a qui vol deixar les seves joies, els seus palaus, els seus vestits i quan la madrastra li pregunta què li deixarà a ella, Amèlia li dirà que li deixa el marit, ja que ja sap que ha estat ella qui l'ha enverinada.

Ben trist, no?

El testament d'Amèlia

Malalta, està, malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

També n'hi va sa mare
quan ja no hi ha remei:
filla, la meva filla, 
de quin mal us queixeu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

Mare, la meva mare,
bé prou que ho sabeu:
metzines me n'heu dades
que em nuen el cor meu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

Aquí la podeu escoltar pel Cor Ariadna

https://www.youtube.com/watch?v=BERAOlyE97A

L'HEREU RIERA

I aquí teniu una nova cançó per aprendre.

 

Ens explica la història d'un noi jove, un hereu,  amb qui tothom vol ballar. I mentre estan a mig ball li arriba la notícia de que la seva dona està molt malalta...
 

 

L'hereu Riera

Per a Sant Antoni

grans balles hi ha;

per a sant Maurici

tot el poble hi va.

Tralarà, la, tralarà, la,

tralarà, la, la, la;

tralarà, la, tralarà, la,

tralarà, la, la, la.

 

N'hi van tres donzelles,

són de l'Empordà,

l'una diu a l'altra:

-I a tu, qui et traurà?-

Tralarà...

 

La primera dansa

la'n treu a ballar;

la segona dansa

la nova arribà.

Tralarà...

 

La cançó comença al segon '45:

https://www.youtube.com/watch?v=Rbut2WggJTk

EL MARINER

Ja tenim dues cançons preparades i anem a començar-ne una de nova: El Mariner.

Explica la història d'una noia de cus a la vora del mar. A mig fer, se li acaba la roba i just aleshores veu que arriba una barca. Parla amb el mariner, per si porta roba, i el mariner la convida a pujar a dalt. Mentre la noia tria quina roba escull, la barca se'n va amb la noia a dalt, que queda sorpresa. Després d'un petit diàleg amb el mariner, descobreix que no és pas cap mariner, sinó el fill del rei d'Anglaterra.

Com les altres, una bella història que s'ha explicat al llarg de molts anys.

Aquí teniu un trosset de la lletra:

El Mariner

A la vora de la mar

hi ha una donzella,

que en brodava un mocador

que és per la reina.

Quan ne fou a mig brodar

li manca seda,

gira els ulls envers la mar

veu una vela.

Mariner, bon mariner,

que en porteu seda?

De quin color la voleu,

blanca o vermella?

Aquí teniu la versió de la grandíssima Victoria de los Ángeles, una de les cantants més encantadores que hi ha hagut al nostre país:

https://www.youtube.com/watch?v=4E8OV_Z-Uhs

FOTOS DE CLASSE

Aprofitant que aquesta setmana era Sant Jordi, hem preparat unes classes diferents i hem aparcat uns dies Mompou .

Els nostres alumnes, que fa uns mesos que han començat a familiaritzar-se en l'estudi i la pràctica d'un instrument, ens han fet un petit concert.

Així, tothom ha pogut veure i escoltar els diferents instruments: com sona la viola, com es col·loca la guitarra, el so de l'oboè o del clarinet, el piano amb acompanyament de bateria, el violí de memòria o el violoncel fent melodies i acompanyaments.

Felicitem tots els alumnes pel treball que estan fent i els animem a treballar molt.

Aquí teniu algunes imatges dels artistes de les dues classes!

EL PIANO DE MOMPOU

Quan Mompou va morir, fa donar el seu piano de cua al Museu de la Música on es conserva i es pot visitar.


La seva vídua, Carme Bravo, que va morir fa sis anys, es va dedicar a difondre la seva obra. Així, tant feia concerts de piano -recordeu, que era pianista i que va conèixer a Mompou  quan ella era molt jove!-.

SANT JORDI

En la diada de roses i llibres, una imatge per desitjar un bon Sant Jordi musical.

FES-TE ENCÍ, FES-TE ENÇÀ

Aquesta és una de les danses que treballarem en aquest projecte.

És una dansa que es canta perquè també té lletra, a diferència de la majoria de danses, que només es ballen.

FES-TE ENCÍ, FES-TE ENÇÀ

Fes-te encí, fes-te ençà,

que em fas nosa, que em fas nosa,

fes-te encí, fes-te ençà,

que em fas nosa per ballar.

Quan el pare no té pa

la canalla, la canalla,

quan el pare no té pa

la canalla fa ballar.

Fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa, que em fas nosa,
fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa per ballar.


Quan el pare no té vi
la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi
la canalla fa seguir.

L'AMIC GABRIEL FAURÉ

Grabiel Fauré fou un pianista i compositor francès que va influir molt en Mompou.

El jove Mompou el va escoltar en un recital a Barcelona, on va interpretar obres pròpies, i Mompou va descobrir un món sonor diferent del que coneixia.

Mompou va trobar una manera de compondre que es diferenciava dels altres músics del moment. 

No va estudiar amb Grabriel Fauré però sí que va ser qui li va despertar les ganes de composar.

FREDERIC MOMPOU

Frederic Mompou va néixer a Barcelona l'any 1893. Estudià piano primer a Barcelona i després a París. Tot i que inicialment era un destacat solista, es dedicà de ple a la composició.

Mompou viu entre Barcelona i París així que esclaten primer la Guerra Civil i després la Segona Guerra Mundial.

Va morir a Barcelona, amb 97 anys, després de ser reconegut com un dels principals compositors catalans del segle XX.

Algunes de les seves obres més importants són les Cançons i Danses, Impressions íntimes o Pessebres.

En les seves obres, la majoria per a piano, hi trobem sempre algun record de les campanes, una imatge sonora que el va impactar de ben petit donat que el seu avi tenia una fàbrica de campanes a tocar de casa seva.

El seu germà Josep fou un pintor destacat i el Museu de Valls en conserva una trentena d'obres.

EL ROSSINYOL

I avui hem començat una nova cançó. Hem escoltat El rossinyol, en la versió que en va fer Frederic Mompou. El disc que escoltem està enregistrat pel mateix compositor, o sigui que és com si tinguéssim a Frederic Mompou a l'aula!

Us deixo la lletra per si la voleu anar cantant:

EL ROSSINYOL

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,

encomana'm a la mare, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè m'ha malmaridada, rossinyol,

d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

Us deixem una versió per a coral i orquestra que hem trobat d'un enregistrament a Andorra:

https://www.youtube.com/watch?v=XwKvDVQTXas

LA DAMA D'ARAGÓ

Comencem el treball cantant una de les cançons tradicionals catalanes que Mompou va adaptar en el seu recull de Cançons i Danses.

Recull una història d'una dama preciosa, bella com ella sola, que tothom s'inclinava davant la seva bellesa: família, criats, amics...

Segons la història, era filla del rei de França i germana del rei d'Aragó. I com totes les històries que s'expliquen, deu tenir una part de veritat i una part d'inventat!

LA DAMA D'ARAGÓ 
A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als genolls.

Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa germana els hi trenava
els cabells, de dos en dos.


Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li envolta tot el cos.

  Ai amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, de l'amor...

Aquí teniu una versió de la cançó en versió d'un petit grup de cambra enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa:

https://www.youtube.com/watch?v=qBc3ToL84JU

BENVINGUTS!

Encetem un nou projecte a l'escola de música que en portarà a descobrir el pianista i compositor Frederic Mompou.

El blog ens servirà d'espai de descoberta, comunicació, agenda, biblioteca... de tot el treball i, com sempre, també serà un espai d'opinió per qui vulgui intervenir.

Comencem, doncs, i endinsem-nos en el màgic món sonor d'un dels compositors catalans més importats: Frederic Mompou.