La història que ens explica, i que sembla que va passar fa molts i molts anys, parla d'una noia, una princesa, a qui la seva madrastra enverina (us recorda a algun conte?) per poder-se quedar amb el seu marit.
L'Amèlia va dient a qui vol deixar les seves joies, els seus palaus, els seus vestits i quan la madrastra li pregunta què li deixarà a ella, Amèlia li dirà que li deixa el marit, ja que ja sap que ha estat ella qui l'ha enverinada.
Ben trist, no?
El testament d'Amèlia
Malalta, està, malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.
També n'hi va sa mare
quan ja no hi ha remei:
filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.
Mare, la meva mare,
bé prou que ho sabeu:
metzines me n'heu dades
que em nuen el cor meu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un ram de clavells.
Aquí la podeu escoltar pel Cor Ariadna
https://www.youtube.com/watch?v=BERAOlyE97A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada